Només he participat en l'elaboració d'aquest pastís com a "pinche", ja que és el pastís del Jordi per excel·lència.
Ingredients:
- 3 ous
- 125 gr de mantega
- 150 gr de farina
- 200 gr de sucre
- 1 culleradeta de llevat
- 50 gr de cacau en pols
- 200 gr de nous pelades
- 1/2 got de llet
- 100 gr panses
Preparació:
Es barreja la mantega amb el sucre ben cremosament, s'hi afegeix el cacau deixatat amb la llet una mica tèbia i els ous d'un a un. Després s'hi tira la farina amb una culleradeta de llevat i un pessic de sal, i finalment les nous a bocins. S'aboca en un motlle, rectangular de cake o de corona, és igual.
S'enforna amb el forn ben calent, s'abaixa la temperatura i es deixa coure uns 45 minuts aproximadament. Comprobar que està fet punxant-lo amb un ganivet.
Es pot decorar amb un glassejat de xocolata (que encara no he fet mai), o simplement posant unes nous al damunt. Nosaltres ens el mengem: sol, sucat amb llet, acompanyat d'un iogurt (i sense panses, que al mr. no li agraden)...és un clàssic!
5 comentaris:
Anna, Uau! tot i que acabo d'esmorzar et prometo que ara mateix em menjaria un bon tall del teu pastís, per començar bé el dia!!! Ens apuntem la recepta. Gràcies i bon dia a tothom.
Txell i Kike
Hola Anna,
He descobert el teu blog a través de la Cuina vermella. Ahir em vaig apuntar el "pastís de nous i xocolata" i aquest matí ja l'he fet... Realment ha quedat boníssim (nosaltres també l'hem fet sense les panses!). La meva pinche ha sigut la meva filla de 23 mesos, s'ho ha passat pipa tirant les nous a la barreja!!!
Ja pots anar apuntant receptes tant bones com aquesta que almenys a Manresa tindràs una seguidora.
A reveure!
Eva
Boníssim! Xocolata i nous... un clàssic que sempre triomfa :)
Hola T&Q! He de confessar que ja ens hem cruspit tot el pastís! Ara toca anar gastant l'energia ;)
Eva, benvinguda al blog! Veig que la teva filla ja apunta maneres!
Gemma, què t'he de dir, tu ets l'experta!
una abraçada a tots!
Aquests pastís es boníssim, sempre sense panses, clar. Em fa recordar moltes tardes passades fent-lo amb el Jordi. No cansa mai.
Publica un comentari a l'entrada