dimarts, 8 d’abril del 2008

Macarrons amb salsa d'espinacs i ricotta



Aquesta és la recepta 101!!! Deu nidó...

L'he tret de la revista del DIR, que diu: "La pasta és rica en hidrats de carboni, conté més o menys proteïnes segons el tipus de gra, i el seu contingut en greixos és molt baix, fins i tot inexistent en colesterol, ja que és un aliment d'origen vegetal." O sigui que ja sabeu, a menjar pasta!!

Ingredients per a 4 persones:

- 450 gr d'espinacs
- 400 gr de macarrons (per un bon plat)
- 150 gr de formatge ricotta o mató
- 50 gr de panses
- 2 dents d'all
- 3 cullerades de pinyons
- 1 cullerada de mantega
- pebre i nou moscada
- oli (2 cullerades) i sal

Preparació:

Prepara i neteja els espinacs. Escalda'ls breument en aigua salada bullint, escorre'ls bé i pica'ls.

Cou els macarrons fins que estiguin al dente i escorre'ls.

Escalfa oli en una cassola i sofregeix breument els espinacs picats. Pela l'all, pica'l i afegeix-lo. Amaneix amb sal, pebre i nou moscada. Barreja els pinyons amb els espinacs i segueix sofregint uns minuts. Torra els pinyons en una paella sense greix fins que estiguin daurats.

Barreja els macarrons amb la cullerada de mantega i els espinacs i afegeix els pinyons i el formatge ricotta. Mescla-ho tot.

M'ha encantat...mmm!

8 comentaris:

Robert Camps ha dit...

Hola Anna!

http://formatgescamps.blogspot.com/

es la nova adreça del meu blog, es que l'altra adreça era una mica xunga, no?

Salud i bons aliments!

Anònim ha dit...

Aquest plat té una pinta espectacular, i amb lo què m'agrada a mi la pasta,... segur que el probo.
101 receptes ja,... i que en siguin moltes mes.
Gemma, de Vic

Cuinagenerosa ha dit...

als italians els agrada molt posar a la pasta la ricotta i els espinacs, però els pinyons i les panses li donen un toc català molt notable, i tenen pinta d'estar sensacionals.

Ester ha dit...

Jo diria que t'agrada molt la pasta ,oi?
Aquesta recepta fa bona pinta, la combinació de ricotta i espinacs trobo que és força encertada
Ester

gina ha dit...

espectacular,mmm.els italians no ens tenen res a envejar.
felcitats per el blog

Anònim ha dit...

Anna, soc una catalana que viu a New York i avui he fet la teva recepta i esta 'de muerte'!

gracies per recordar-me la meravellosa gastronomia de la nostra terra!

Silvia

Anna ha dit...

Me n'alegro que us hagi agradat. És una recepta molt de la nostra terra. Si us han sobrat ingredients, feu-la com a acompanyament d'una hamburguesa a la planxa o d'un bistec, et soluciona un altre àpat!

Sílvia, és genial poder tenir contacte amb "els de casa" desde qualsevol indret!

una abraçada!

La cuina vermella ha dit...

Hola germaneta! Com és nota que vivim a la mediterrania i ens agrada jalar, en qualsevol lloc pots trobar una recepta al·lucinant! Quina canya que l'hagis compartit, la farem aviat.
Cuida't molt guapa!