Doncs no m'enrotllo més, vaig fer el pastís de taronja el divendres al matí (l'hauria d'haver fet dijous nit). Quan era tebi el vaig voler desmotllar i com no havia posat un paper de forn al fons del motlle es va enganzar una mica, segon error. Vaig recol·locar els trossets enganxats i al migdia el vaig cobrir amb el ganache de xocolata. Aquí l'error va ser no haver posat el pa de pessic a la nevera per refredar-lo (embolicat amb paper de film) i a més, pensar que cobrint-lo amb el ganache no es notaria la part enganxada. Clarament hauria d'haver-la retallat amb la lira o un ganivet i així hagués quedat ben anivellat. Ai la lira, quan vaig tallar el pa de pessic per la meitat per posar-hi el farciment, vaig fixar la mesura per cada extrem però vaig veure que el tall havia quedat una mica torçat... i és que m'havia caigut el peu d'un dels extrems (el tap perquè no rellisqui)... com em conec, m'ho vaig prendre bé, mira, coses que passen, havia decidit que no m'estressaria. Bé, torno al ganache, que equivocadament havia posat a la nevera una estona per endurir-lo una mica, malament! Ha de teniu una textura de nocilla (fora de la nevera) i és clar, entre el pa de pessic que estava tou, apedassat i el ganache algo dur, vaig patir de valent perquè no se'm trenqués, ja que a cada passada de l'espàtula semblava que m'enduia mig pastís. A vegades no sé perquè faig aquestes coses, si és que és obvi que l'estic cagant, però me n'adono quan ja l'he feta...
Vaig farcir el pastís de ganache de xocolata i el vaig cobrir totalment. Per fer-ho, l'havia col·locat sobre una reixeta amb tres potes que tinc (és un utensili del microones per escalfar amb grill)... i PATAPAM, moc sense voler una pota que se surt del marbre i el pastís cau a terra. Ric. Tela, com pot ser?? La bona notícia és que havia posat una base folrada de paper d'alumini sota el pastís, i com cau completament de peu, no ha passat res, bé, simplemet s'ha desplaçat una miqueta lateralment i amb les mans el recol·loco lleugerament perquè no sembli un pastís a l'estil de la torre de Pisa. Doncs ja el tenim preparat per cobrir-lo amb el fondant al vespre, quan el ganache ja s'havia endurit.
Vaig tenyir el fondant de color blau, el vaig estendre i folrar el pastís. Vaig tenyir més fondant de color marró per fer les lletretes amb uns motlles, la cinta i el llaç. Per fer el llaç vaig veure un vídeo al youtube crec que de Keyks, i el vaig deixar assecar-se tota la nit. Per fer el dibuix de gatet l'havia de traslladar al pastís. Primer vaig intentar calcar-lo, resseguint el dibuix amb retolador comestible i pressionant una miqueta sobre el pastís, però simplement vaig traslladar algunes taques. Una altra errada, fer-ho amb un paper de forn que no és llis sino que fa un granet com una mini quadrícula que va quedar una mica marcada al pastís (el del Mercadona)...no passa res! Finalment el vaig marcar amb un palillo, resseguint la línia amb el paper sobre el pastís. Com m'havia acabat la xocolata fondant, només tenia unes rajoletes de xocolata sense sucre Valor, doncs vinga, a desfer-la al microones i cap al llapis rodonet del Lekue per fer el dibuix. I ara ja he après perquè sempre comprem xoco fondant pels pastissos, perquè l'altra es va solidificar molt ràpid i no queda gaire bé. Tot i això, vaig seguir amb el pla, i em vaig sortir amb la meva, amb el meu pastís pel Pau. D'altra banda, n'he après moltíssim de cara als propers pastissos que faré ;)
Espero que tota aquesta història us serveixi per estalviar-vos algun ensurt! Realment és fàcil, però les coses s'han de saber.
1 comentari:
Doncs tot i les aventures, t'ha quedat ben maco!
I els gatets, els dos, també! :-)
Publica un comentari a l'entrada