El meu desenvolupament culinari avança i aquesta vegada m'he esrtenat amb un magret d'ànec. Trobo que moltes vegades els noms dels plats espanten, però no són gaire difícils de fer. La salseta a l'Oporto queda boníssima!!!
Ingredients per a 4 persones:
- 1 magret d'ànec gros o dos magrets (uns 600 o 700 gr)
- 1 pastanaga petita
- 1 branqueta d'api
- 5 o 6 escalunyes
- brandy
- 1/2 fulla de llorer
- farigola
- romaní
- 1 culleradeta de cafè de farina
- vi d'Oporto
- caldo d'au
- salsa espanyola (reducció de carn)
- 4 peres conference
- 1/2 canetó de canyella
- sucre
- oli i sal
Preparació:
Fem dos talls a les petxugues per la part de la carn i les posem a la paella amb el greix cap per avall, sense oli a foc mig-baix.
Piquem la pastanaga, l'api i les escalunyes.
S'ha de tenir en compte que el magret ha de quedar de 3 colors: marró fosquet per fora, marronet més clar endins i rosadet del mig.
Passats uns 8 minuts salpebrar força la part de dalt i girar. La part greixosa haurà quedat torradeta i també la salpebrem. Quan l'altre cantó té coloret, posem un raig de brandy, ho flambegem i hi afegim la verdureta tallada. Afegim una miqueta de romaní, farigola i llorer.
Quan les verdures estan dauradetes afegir una culleradeta de cafè de farina per a espessir i un got d'Oporto i flambejar. En un parell de minuts treure la carn i reservar-la. Seguim la cocció a la paella afegint un cullerot de caldo i dues cullerades soperes de salsa espanyola (o extracte o reducció de carn). Anem afegint caldo si és necessari i apaguem al cap de 5-10 minuts.
Pelem les peres i les tallem a quarts. Fer un caramel a una paella posant-hi un raig d'aigua i un parell de cullerades de sucre. Quan està fosquet afegim les peres i les saltem. Afegim un rajolinet de brandy, un rajolinet de Oporto i un bon raig d'aigua (un got aprox.) perquè es fagin les peres. Afegir mig canetó de canyella per aromatitzar. S'han de coure a foc mig-alt i han de quedar dauradetes i amb una miqueta de suc.
Passem la salsa pel minipimer i la colem.
Per servir, tallar el magret al biaix, regar-lo amb la salsa ben calenta i acompanyar amb les peres també regades amb el seu suc.
Espero que us agradi...és recepta Giuseppe!!!
8 comentaris:
Guau, Anna, t'ha quedat espectacular, i sí que és veritat que hi ha plats que impossen més pel nom que pel que són en realitat. A mi el magret d'ànec m'encanta però mai l'he fet a casa, a veure si m'animo, i em balla pel cap combinar-lo amb una melmelada àcida...
Quina recepta més maca, m'ha agradat molt per fer-la per quedar be i la faré per aquestes festes.
Petons...
estic d'acord amb tu, alguns noms de plats fan creure que la recepta serà molt més complicada del que esdevé en realitat...i un cop les fas te n'adones que no n'hi ha per tant... :) amb la mitja passa el mateix!! xDD
salut i feliç any nou!
Supercurrat. Aquesta és molt bona recepta. Tinc un magret de pato i encara no he decidit com el faré. Potser m'animó i el faig així.
Salut!!!!
Mira que m´agrada el magret i mai n´he fet...t´ha quedat perfecte!!!
M'encanta el magret d'ànec, a casa només l'he fet un cop amb salsa agredolça pero trobo que la salsa d'oproto i lliga a la perfecció!!!
Qui és el Giuseppe???!!! ;)
Petunets,
Eva.
A veure, quan ens presentaras en Giuseppe en societat??? Ens has de dir on has fet el curs, perquè aquest home fa uns plats de luxe!!
anna, comparteixo l'afirmació que el teu desenvolupament culinari avança, i avança pel bon camí, és clar, només cal veure les delícies que ens fas darrerament (on són els teus famosos batuts de fruites, que cada vegada apareix més la carn al teu bloc?)
m'apunto a la idea de la cuina vermella, a veure si ens organitzes alguna classe amb aquest giuseppe, no te'l quedis per a tu sola.
espero que l'any vinent segueixi aquest desenvolupament culinari enmig de la màxima felicitat.
un petó :)
Publica un comentari a l'entrada