Vaig veure aquest cake per primera vegada al blog "cerise divagando en la cocina" i em va cridar molt l'atenció, ja que no és gaire habitual (almenys per mi) i duu un ingredient molt típic d'aquesta època. Més tard, vaig veure una adaptació al blog "Dieta Seignalet", i vaig decidir provar-lo.
El resultat a nivell visual no és res de l'altre món, però té un gustet boníssim. El Jordi d'entrada no se'l va mirar amb gaires bons ulls, però li va encantar, igual que a l'Eli i al Julio (em penso) que debien pensar...buffff moniato!!!
El resultat a nivell visual no és res de l'altre món, però té un gustet boníssim. El Jordi d'entrada no se'l va mirar amb gaires bons ulls, però li va encantar, igual que a l'Eli i al Julio (em penso) que debien pensar...buffff moniato!!!
Ingredients:
- 2 moniatos (uns 500 gr)
- 100 gr de farina
- 100 gr de sucre moreno
- 2 ous
- 30 ml d'oli d'oliva (6 cullerades soperes)
- 1 culleradeta de cafè de vainilla líquida (jo vaig posar sucre avainillat, i menys sucre moreno)
- 30 ml de rom
Preparació:
Coure els moniatos amb pell uns 15-20 minuts, pelar-los i jo els vaig passar pel passa-purés. Afegir l'oli, el rom i la vainilla, barrejar, afegir els ous un a un, i seguir barrejant. Incorporar el sucre i la farina. Seguir barrejant.
Abocar a un motlle prèviament untat amb mantega i enfarinat i enfornar uns 40 minuts a 160º. Comprobar que és punxant amb un ganivet. Menjar fred ja que està més bo, tot i que jo, com la Cerise, no vaig poder aguantar i el vaig provar encara tebi.
Es pot acompanyar de 1.000 maneres, amb nata, unes ametlles filetejades, unes neules esmicolades, unes castanyes a trossets, un rajolí de xocolata calenta, amb gelat (el de la foto és d'avellana)...però també el vem menjar de stracciatella!
11 comentaris:
Responent al que em deies... doncs que sí, que ja el tinc, el blog... Que cada cop que t'escric ja surto així. Pensava que ho sabies.. A veure si em visites.
El pastís de boniato és força original i adient per aquesta època. Apuntat per fer..
Petons reina.
Ooooooohhhhhh!!! Aquest l'apunto a la llista de pendents urgent!! ;) Amb lo que m'agrada el moniato!! T'ha quedat fantàstic Anna! I quines ganes m'han vingut de fer-li una mossegada! :)
Té que ser bó aquest pastís. El moniato ens agrada molt, el posaré a la llista de pendents.
Petonets
A casa ens agrada molt el moniato, in tinc pendent algun cake de moniato molt semblant al teu... estic segura que et va sortir boníssim! I ja me l'imagino amb una salsa de xocolata calenta per sobre...
Ara mateix tinc 4 boniatos al forn (m'encanten!) i em sembla que en reservaré dos per provar de fer aquest puding. Em sembla molt bona idea! A veure si em surt tan bé com a tu!
Per cert, al començament de la preparació, quan dius que s'han de coure les patates, suposo que et refereixes als boniatos, no?
Petonets!
Anna, sembla que t´ha quedat molt bo. A que està bonníssim? Jo no m´ho podia creure, la meva família el va devorar. I és facilissim de fer...
Saluts!
Quina pinta i quina textura més maca!
L'altre dia amb ma mare parlavem de diferents maneres de menjar el moniato i aquesta ens va quedar pendent, l'haurem de fer!
anna, aquest cop he vist abans la teva recepte a "la cuina per a llaminers" que al teu bloc. el moniato no m'agrada gaire, però la idea em sembla ben original.
Hola a tots, és evident que moniato va amb "m", així que com diuen que rectificar és de savis...canvio b per m!
I no cous patates sinó moniatos!!! si si, ja veieu que estava un pelet espessa! Gràcies per les correcions i molts petons!!
Vaig fer el pastís de moniato. (segons la recepta del kiwi blau). Hem varen dir que tenia molt gust a "mantega".
Xq penses que deu ser, havia posat oli d'oliva (D.O Arbequina), no tenia un altre en aquell moment.
Creus que amb mantega o margarina o crema de llet quedaria millor???
Gràcies¡¡¡ `felicitats pel bloc.
Hola Fina, doncs no sé perquè deu haver quedat gust a mantega, que no en porta...potser l'oli era massa gustós o potser van ser els moniatos que no van sortir prou bons. La veritat és que només l'he fet una vegada (aquest any el volia repetir però amb un petitó a casa no he tingut temps!), però a nosaltres ens va agradar molt i no el vem trobar mantecós. Prova de fer-lo una altra vegada amb un oli més suau, no sé com pot quedar canviant els ingredients, però la cuina és experimentar així que endavant!!!
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada