Una proposta italiana amb un nom molt simpàtic. Feu-la el dia abans i ja teniu l'aperitiu o el primer plat solucionat (és una amanida!).
Ingredients:
- 5 branques d’api
- 3 cebes grosses
- 2 albergínies
- 6 cullerades de tomàquet natural triturat
- 2 grapats d’olives negres sense pinyol
- 100 gr de pinyons
- 1/2 copa de vinagre de Xerès
- 1 i ½ cullerada de sucre
- 1 cullerada d’alcaparres
- 1 gra d’all
- oli
- sal i pebre
Preparació:
Pelar l’albergínia deixant algunes tires de pell i tallar-la a daus grossos. Posar força oli a la paella a foc fort, tirar les albergínies i fer-les uns minuts a foc més baix fins que siguin cuites (no han d’enfosquir massa). Treure amb una escumadora i deixar-les sobre paper absorbent.
Tallar la ceba a la juliana no gaire prima, i posar-la a la paella (si cal posar més oli). Coure-la de la mateixa manera i quan sigui cuita encara clareta, la traiem i deixem sobre paper absorbent.
Finalment, tallar l’api a trossos d’un cm aprox. i fregir a la paella uns minuts. A continuació, afegir el tomàquet triturat i, al cap de 5 minuts, afegim l’albergínia i la ceba tot barrejant amb compte, les olives negres (senceres o trossejades) i els pinyons.
Mentre es sofregeix el tomàquet, fer un xarop posant el vinagre de Xerès i el sucre a un cassó fins que arrenqui el bull. Reservar.
Tirar un bon raig d’aigua a la paella. Afegir una bona cullerada d’alcaparres i un gra d’all sencer. Salpebrar. Afegir el xarop de vinagre i deixar-ho coure tot entre 15 i 20 minuts, a foc baix, remenant un parell de vegades amb compte i afegint aigua si s’asseca massa.
Passada l’estona de cocció, deixar refredar a temperatura ambient i després a la nevera. Ja veureu que és una amanida molt especial!
Pelar l’albergínia deixant algunes tires de pell i tallar-la a daus grossos. Posar força oli a la paella a foc fort, tirar les albergínies i fer-les uns minuts a foc més baix fins que siguin cuites (no han d’enfosquir massa). Treure amb una escumadora i deixar-les sobre paper absorbent.
Tallar la ceba a la juliana no gaire prima, i posar-la a la paella (si cal posar més oli). Coure-la de la mateixa manera i quan sigui cuita encara clareta, la traiem i deixem sobre paper absorbent.
Finalment, tallar l’api a trossos d’un cm aprox. i fregir a la paella uns minuts. A continuació, afegir el tomàquet triturat i, al cap de 5 minuts, afegim l’albergínia i la ceba tot barrejant amb compte, les olives negres (senceres o trossejades) i els pinyons.
Mentre es sofregeix el tomàquet, fer un xarop posant el vinagre de Xerès i el sucre a un cassó fins que arrenqui el bull. Reservar.
Tirar un bon raig d’aigua a la paella. Afegir una bona cullerada d’alcaparres i un gra d’all sencer. Salpebrar. Afegir el xarop de vinagre i deixar-ho coure tot entre 15 i 20 minuts, a foc baix, remenant un parell de vegades amb compte i afegint aigua si s’asseca massa.
Passada l’estona de cocció, deixar refredar a temperatura ambient i després a la nevera. Ja veureu que és una amanida molt especial!
10 comentaris:
And also we ensure that when we enter in this specific blog site we see to it that the topic was cool to discuss and not a boring one.
anna, el comissari montalbano, creat per andrea camilleri i un dels meus personatges preferits, sempre menja caponata i jo no sabia com es feia. te'n dec una!
Aquesta recepta té nom de plat típic de la màfia siciliana :) No sabia gens quina mena de plat era.
Manel, a mi també m'agrada l'Andrea Camilleri!
Però una cosa: d'on treus tantes receptes italianes??? que ets descendent d'un condottiero?
Com sempre, una recepta fàcil i fresquete de les que m'agraden a mi!
També la provaré
Un petò
Xaro
Hola a tots!!
Manel, me n'alegro d'haver-te pogut mostrar aquest plat...ara seré jo la que haurà de llegir l'Andrea Camilleri!
Tens raó Gemma, el nom és sospitós ;)
T&Q, hi ha truco de l'almendruco...els dilluns vaig a un curs de cuina italiana!!! I clar, s'han d'anar posant en pràctica els aprenentatges!
Xaro, ja em diràs si t'agrada!
molts petonets a tots!
Anna,
Moltes gràcies per ensenyar-nos totes aquestes receptes. La cuina italiana és difícil que no agradi, a mi m'encanta!.
Fins aviat
hola Anna fa molt temps que et visito i m'agraden molt les teves receptes perque son molt atrevides.
bé doncs només felicitar-te per el blog.
Gràcies Gina i Glòria! La cuina italiana li agrada a quasi tothom i a sobre té un munt de variacions i plats que són la base de la dieta mediterrània!
Cuina italiana i no de pasta!!!
Jo això de la caponata me la imaginava diferent, però es veu boníssima. La faré segur. Gràcies Anna.
PTNTS
Dolça
Publica un comentari a l'entrada