Una altra recepta de pastís de formatge...n'hi ha tentes per provar!!! Últimament se m'estan acumulant les receptes pendents de penjar, així que la història del "com es va fer" ja no sé si té massa importància. Aquest pastís van ser les postres del dinar amb les amigues de la feina, després del risotto de bolets. És una recepta de la Montserrat Seguí, per fi em vaig comprar el seu llibre "Cuinar és senzill" i ja li estic treient suquillo ;D
Ingredients:
Tarta
- 180 gr de farina
- 60 gr de margarina
- 60 gr de sucre
- 1 ou
Farciment
- 400 gr de formatge fresc
- 75 gr de panses de Corint
- 4 ous
- 100 gr de sucre
- raspadures de llimona
Preparació:
Poseu la farina en un cercle sobre el taulell i al bell mig el sucre, la margarina, l'ou i un pessic de sal. Barregeu-ho, primer amb una forquilla i després pastant-ho amb les mans, fins que us quedi una pasta fina i tova.
Folreu-ne un motlle rodó, desmuntable (més alt que els de les tartes), untat.
Pel farciment, barregeu bé els rovells dels ous amb el sucre, després afegiu-hi el formatge i les raspadures de llimona, quan ho tingueu tot ben barrejat, afegiu-hi les clares a punt de merenga i, llavors, les panses que haureu remullat una bona estona.
Aboqueu-ho tot dins el motlle que heu folrat amb la pasta, i coeu-ho al forn uns 40 o 45 minut. Deixeu-lo refredar.
El vem acompanyar amb un coulis de fruits del bosc que vaig fer a partir de la recepta que del blog La maleta de Boston.
Li queda un color torradet que m'encanta, i la textura i gust diria que són els del tradicional pastís de formatge, el que em va "enganxar" de petita.
Ideal per a un berenar!!
Ingredients:
Tarta
- 180 gr de farina
- 60 gr de margarina
- 60 gr de sucre
- 1 ou
Farciment
- 400 gr de formatge fresc
- 75 gr de panses de Corint
- 4 ous
- 100 gr de sucre
- raspadures de llimona
Preparació:
Poseu la farina en un cercle sobre el taulell i al bell mig el sucre, la margarina, l'ou i un pessic de sal. Barregeu-ho, primer amb una forquilla i després pastant-ho amb les mans, fins que us quedi una pasta fina i tova.
Folreu-ne un motlle rodó, desmuntable (més alt que els de les tartes), untat.
Pel farciment, barregeu bé els rovells dels ous amb el sucre, després afegiu-hi el formatge i les raspadures de llimona, quan ho tingueu tot ben barrejat, afegiu-hi les clares a punt de merenga i, llavors, les panses que haureu remullat una bona estona.
Aboqueu-ho tot dins el motlle que heu folrat amb la pasta, i coeu-ho al forn uns 40 o 45 minut. Deixeu-lo refredar.
El vem acompanyar amb un coulis de fruits del bosc que vaig fer a partir de la recepta que del blog La maleta de Boston.
Li queda un color torradet que m'encanta, i la textura i gust diria que són els del tradicional pastís de formatge, el que em va "enganxar" de petita.
Ideal per a un berenar!!
10 comentaris:
Després del MEME Cuinar és senzill, haurem de fer el MEME dels pastissos de formatge i el MEME dels pastissos de poma, je je je.
El pastissos de formatge m'encanten, sobretot com el aquest que has fet, que el farcit no porta farina...
Anna, a mi aquest pastís també m'encanta, així amb aquesta pintassa rústica... que poderós.
Per cert he vist les teves fotos de la triatló i ets tota una atleta, no m'estranya que no t'engreixis menjant aquestes suculències.
Anna, jo tampoc tenia el llibre de la Montserrat Seguí i des que me'l van regalar que no paro de fer receptes d'allí! I a més, totes surten genials! Aquest l'hauré de provar! Que ens agraden molt els pastissos de formatge! Per cert, s'hi nota el gust de la ratlladura de llimona?
Si, jo també l'he fet i és delicios. La crosta que li queda a sobre el fa una mica diferent als que són tan cremosos.
Anna, que feies sense el llibre de la Seguí??? jejeje!!! T'ha quedat espectacular...ja vau poder tornar a treballar dp d'aquest àpat tan bo???
Petunets,
Eva.
Jo també tinc un altre variant del pastís de formatge...però he de probar la teva..
Felicitats per el blog!!
Salutacions,
Jorge
http://pocohecho.wordpress.com/
anna, tens tota la raó, té l'aspecte dels pastissos de formatge de tota la vida.
m'alegro que ja tinguis el llibre de la montse seguí, va ser el primer que vaig tenir i l'he regalat diverses vegades, i ara que en tinc més de cent, el segueixo consultant quan vull una recepta clara i comprovada.
Eva
Sóc una de les amiges de la feina que van gaudir de l'àpat, i et puc garantir que la tornada a la feina va ser duríssima !!! El risotto estava boníssim i el pastís espectacular !!! Vam començar en plan "no me'n posis gaire, que estic tipa", però tot i així vam acabar fent bon paper!
De veritat, tot boníssim ! Un olé per la cuinera !!
Txell
Ara fa temps que el no el faig perquè amb aixó del blog em passa com a tú, tinc la carpeta de pendents tant plena que les receptes de tota la vida han quedat en l'oblit...però ara m'en menjaria un tallet amb molt gust.
Ptnts
Gemma, tens tota la raó, crec que el pastís de formatge i el de poma són dels més estimats per la majoria de gent...
Parella vermella, m'agrada veure que seguiu conectats, sempre al peu del canó. Doncs mira, faig el que puc, molt cos d'atleta no tinc, però amb un xic d'entrenament s'arriben a fer coses que mai hauries imaginat!
Mercè, a mi és de les receptes de pastís de formatge que més m'han agradat. No es nota gaire la ratlladura...també és veritat que en vaig posar poqueta.
Maria, la crosteta és genial!!
Eva, tornar a la feina va ser durillo, però vem passar una molt bona estona!
Jorge, he visitat el teu blog i m'ha agradat molt. Ja buscaré la recepta del teu pastís de formatge!
Manel, veig que el llibre de la Montse és com una bíblia. M'agrada perquè és molt clar i no s'extén més del necessari.
My Txell!! Gràcies! M'alegro molt que t'agradés! Un petonet.
Xaro, jo soc de les que menjo pels ulls (a més de per la boca)...així que aprofita i fes un tastet visual!!!
Publica un comentari a l'entrada