Vaig veure aquest cake per primera vegada al blog "cerise divagando en la cocina" i em va cridar molt l'atenció, ja que no és gaire habitual (almenys per mi) i duu un ingredient molt típic d'aquesta època. Més tard, vaig veure una adaptació al blog "Dieta Seignalet", i vaig decidir provar-lo.
El resultat a nivell visual no és res de l'altre món, però té un gustet boníssim. El Jordi d'entrada no se'l va mirar amb gaires bons ulls, però li va encantar, igual que a l'Eli i al Julio (em penso) que debien pensar...buffff moniato!!!
El resultat a nivell visual no és res de l'altre món, però té un gustet boníssim. El Jordi d'entrada no se'l va mirar amb gaires bons ulls, però li va encantar, igual que a l'Eli i al Julio (em penso) que debien pensar...buffff moniato!!!
Ingredients:
- 2 moniatos (uns 500 gr)
- 100 gr de farina
- 100 gr de sucre moreno
- 2 ous
- 30 ml d'oli d'oliva (6 cullerades soperes)
- 1 culleradeta de cafè de vainilla líquida (jo vaig posar sucre avainillat, i menys sucre moreno)
- 30 ml de rom
Preparació:
Coure els moniatos amb pell uns 15-20 minuts, pelar-los i jo els vaig passar pel passa-purés. Afegir l'oli, el rom i la vainilla, barrejar, afegir els ous un a un, i seguir barrejant. Incorporar el sucre i la farina. Seguir barrejant.
Abocar a un motlle prèviament untat amb mantega i enfarinat i enfornar uns 40 minuts a 160º. Comprobar que és punxant amb un ganivet. Menjar fred ja que està més bo, tot i que jo, com la Cerise, no vaig poder aguantar i el vaig provar encara tebi.
Es pot acompanyar de 1.000 maneres, amb nata, unes ametlles filetejades, unes neules esmicolades, unes castanyes a trossets, un rajolí de xocolata calenta, amb gelat (el de la foto és d'avellana)...però també el vem menjar de stracciatella!
Responent al que em deies... doncs que sí, que ja el tinc, el blog... Que cada cop que t'escric ja surto així. Pensava que ho sabies.. A veure si em visites.
ResponEliminaEl pastís de boniato és força original i adient per aquesta època. Apuntat per fer..
Petons reina.
Ooooooohhhhhh!!! Aquest l'apunto a la llista de pendents urgent!! ;) Amb lo que m'agrada el moniato!! T'ha quedat fantàstic Anna! I quines ganes m'han vingut de fer-li una mossegada! :)
ResponEliminaTé que ser bó aquest pastís. El moniato ens agrada molt, el posaré a la llista de pendents.
ResponEliminaPetonets
A casa ens agrada molt el moniato, in tinc pendent algun cake de moniato molt semblant al teu... estic segura que et va sortir boníssim! I ja me l'imagino amb una salsa de xocolata calenta per sobre...
ResponEliminaAra mateix tinc 4 boniatos al forn (m'encanten!) i em sembla que en reservaré dos per provar de fer aquest puding. Em sembla molt bona idea! A veure si em surt tan bé com a tu!
ResponEliminaPer cert, al començament de la preparació, quan dius que s'han de coure les patates, suposo que et refereixes als boniatos, no?
Petonets!
Anna, sembla que t´ha quedat molt bo. A que està bonníssim? Jo no m´ho podia creure, la meva família el va devorar. I és facilissim de fer...
ResponEliminaSaluts!
Quina pinta i quina textura més maca!
ResponEliminaL'altre dia amb ma mare parlavem de diferents maneres de menjar el moniato i aquesta ens va quedar pendent, l'haurem de fer!
anna, aquest cop he vist abans la teva recepte a "la cuina per a llaminers" que al teu bloc. el moniato no m'agrada gaire, però la idea em sembla ben original.
ResponEliminaHola a tots, és evident que moniato va amb "m", així que com diuen que rectificar és de savis...canvio b per m!
ResponEliminaI no cous patates sinó moniatos!!! si si, ja veieu que estava un pelet espessa! Gràcies per les correcions i molts petons!!
Vaig fer el pastís de moniato. (segons la recepta del kiwi blau). Hem varen dir que tenia molt gust a "mantega".
ResponEliminaXq penses que deu ser, havia posat oli d'oliva (D.O Arbequina), no tenia un altre en aquell moment.
Creus que amb mantega o margarina o crema de llet quedaria millor???
Gràcies¡¡¡ `felicitats pel bloc.
Hola Fina, doncs no sé perquè deu haver quedat gust a mantega, que no en porta...potser l'oli era massa gustós o potser van ser els moniatos que no van sortir prou bons. La veritat és que només l'he fet una vegada (aquest any el volia repetir però amb un petitó a casa no he tingut temps!), però a nosaltres ens va agradar molt i no el vem trobar mantecós. Prova de fer-lo una altra vegada amb un oli més suau, no sé com pot quedar canviant els ingredients, però la cuina és experimentar així que endavant!!!
ResponEliminauna abraçada!