Una proposta italiana amb un nom molt simpàtic. Feu-la el dia abans i ja teniu l'aperitiu o el primer plat solucionat (és una amanida!).
Ingredients:
- 5 branques d’api
- 3 cebes grosses
- 2 albergínies
- 6 cullerades de tomàquet natural triturat
- 2 grapats d’olives negres sense pinyol
- 100 gr de pinyons
- 1/2 copa de vinagre de Xerès
- 1 i ½ cullerada de sucre
- 1 cullerada d’alcaparres
- 1 gra d’all
- oli
- sal i pebre
Preparació:
Pelar l’albergínia deixant algunes tires de pell i tallar-la a daus grossos. Posar força oli a la paella a foc fort, tirar les albergínies i fer-les uns minuts a foc més baix fins que siguin cuites (no han d’enfosquir massa). Treure amb una escumadora i deixar-les sobre paper absorbent.
Tallar la ceba a la juliana no gaire prima, i posar-la a la paella (si cal posar més oli). Coure-la de la mateixa manera i quan sigui cuita encara clareta, la traiem i deixem sobre paper absorbent.
Finalment, tallar l’api a trossos d’un cm aprox. i fregir a la paella uns minuts. A continuació, afegir el tomàquet triturat i, al cap de 5 minuts, afegim l’albergínia i la ceba tot barrejant amb compte, les olives negres (senceres o trossejades) i els pinyons.
Mentre es sofregeix el tomàquet, fer un xarop posant el vinagre de Xerès i el sucre a un cassó fins que arrenqui el bull. Reservar.
Tirar un bon raig d’aigua a la paella. Afegir una bona cullerada d’alcaparres i un gra d’all sencer. Salpebrar. Afegir el xarop de vinagre i deixar-ho coure tot entre 15 i 20 minuts, a foc baix, remenant un parell de vegades amb compte i afegint aigua si s’asseca massa.
Passada l’estona de cocció, deixar refredar a temperatura ambient i després a la nevera. Ja veureu que és una amanida molt especial!
Pelar l’albergínia deixant algunes tires de pell i tallar-la a daus grossos. Posar força oli a la paella a foc fort, tirar les albergínies i fer-les uns minuts a foc més baix fins que siguin cuites (no han d’enfosquir massa). Treure amb una escumadora i deixar-les sobre paper absorbent.
Tallar la ceba a la juliana no gaire prima, i posar-la a la paella (si cal posar més oli). Coure-la de la mateixa manera i quan sigui cuita encara clareta, la traiem i deixem sobre paper absorbent.
Finalment, tallar l’api a trossos d’un cm aprox. i fregir a la paella uns minuts. A continuació, afegir el tomàquet triturat i, al cap de 5 minuts, afegim l’albergínia i la ceba tot barrejant amb compte, les olives negres (senceres o trossejades) i els pinyons.
Mentre es sofregeix el tomàquet, fer un xarop posant el vinagre de Xerès i el sucre a un cassó fins que arrenqui el bull. Reservar.
Tirar un bon raig d’aigua a la paella. Afegir una bona cullerada d’alcaparres i un gra d’all sencer. Salpebrar. Afegir el xarop de vinagre i deixar-ho coure tot entre 15 i 20 minuts, a foc baix, remenant un parell de vegades amb compte i afegint aigua si s’asseca massa.
Passada l’estona de cocció, deixar refredar a temperatura ambient i després a la nevera. Ja veureu que és una amanida molt especial!
And also we ensure that when we enter in this specific blog site we see to it that the topic was cool to discuss and not a boring one.
ResponEliminaanna, el comissari montalbano, creat per andrea camilleri i un dels meus personatges preferits, sempre menja caponata i jo no sabia com es feia. te'n dec una!
ResponEliminaAquesta recepta té nom de plat típic de la màfia siciliana :) No sabia gens quina mena de plat era.
ResponEliminaManel, a mi també m'agrada l'Andrea Camilleri!
Però una cosa: d'on treus tantes receptes italianes??? que ets descendent d'un condottiero?
ResponEliminaCom sempre, una recepta fàcil i fresquete de les que m'agraden a mi!
ResponEliminaTambé la provaré
Un petò
Xaro
Hola a tots!!
ResponEliminaManel, me n'alegro d'haver-te pogut mostrar aquest plat...ara seré jo la que haurà de llegir l'Andrea Camilleri!
Tens raó Gemma, el nom és sospitós ;)
T&Q, hi ha truco de l'almendruco...els dilluns vaig a un curs de cuina italiana!!! I clar, s'han d'anar posant en pràctica els aprenentatges!
Xaro, ja em diràs si t'agrada!
molts petonets a tots!
Anna,
ResponEliminaMoltes gràcies per ensenyar-nos totes aquestes receptes. La cuina italiana és difícil que no agradi, a mi m'encanta!.
Fins aviat
hola Anna fa molt temps que et visito i m'agraden molt les teves receptes perque son molt atrevides.
ResponEliminabé doncs només felicitar-te per el blog.
Gràcies Gina i Glòria! La cuina italiana li agrada a quasi tothom i a sobre té un munt de variacions i plats que són la base de la dieta mediterrània!
ResponEliminaCuina italiana i no de pasta!!!
ResponEliminaJo això de la caponata me la imaginava diferent, però es veu boníssima. La faré segur. Gràcies Anna.
PTNTS
Dolça